La música, una forma d'igualar les diferències

Cada dissabte al matí, els pares de 13 nens i nenes d'entre 7 i 19 anys amb discapacitat porten els seus fills al Centre Cívic de Sarrià per tal que gaudeixin d'un matí entre instruments i bona companyia. Tot i que l'activitat és gratuïta, els pares estan força involucrats en les activitats i concerts que fa la banda amb la finalitat que aquesta iniciativa sense ànim de lucre tingui un futur assegurat.

La majoria de pares es van assabentar de l'existència de l'orquestra gràcies a l'efecte "boca-orella" i valoren molt positivament la tasca musical que fan els voluntaris amb els seus fills. La música és una forma d'expressar-se i amb la banda es treballa la seva creativitat, expressió musical i memòria auditiva. El pare del Pau afirmava que gràcies a l'orquestra els nens "aprenen a saber estar sense destacar i sobretot a treballar en equip perquè tot funcioni orgànicament". Tal i com diu la mare de l'Adrià, la iniciativa fa que els nens "siguin un més, que no hi hagi diferència entre uns i altres".

Jordi Escoín en deu frases

Jordi Escoín, director del centre Pont del Dragó / Clara Carbó

Jordi Escoín, director del Centre d'Educació Especial Pont del Dragó, ens obre les portes per explorar el centre que ofereix una formació orientada a la vida adulta. Des del barri de Sant Andreu, coneixem de primera mà com s'orienten els cursos de Formació Professional per persones amb discapacitat i reflexionem sobre inclusió. Properament, l'entrevista.

El MCECC prepara una formació sobre la comunicació amb infants amb discapactat auditiva

Fotografia de la trobada de l'any passat a Salou.

El Moviment de Centres d'Esplais Cristians Catalans, comença a preparar la trobada de monitors i monitores dels 200 centres d'esplai que agrupa aquesta federació annexionada a la Fundació Pere Tarrés.

Coneguda com a JORESCO la trobada inclou diferents espais, un d'ells, el de diumenge al matí on s'ofereixen fins a 30 tallers de formació en temes totalment diferents però, alhora, vinculats al món del lleure.

Un dels tallers que es tractaràn serà el que duu a terme Arabela Abad, sobre la gestió de la comunicació amb els infants amb discapacitat auditiva. Segons informa el MCECC, els assistents adquiriran recursos per poder adaptar activitats i jocs als infants amb necessitats educatives especials. Abad, és tècnica en interpretació de llengua de signes en català, castellà i internacional. A més, la docent ha estat vinculada al lleure com a monitora a l'esplai esquitx de Sabadell.

Isabel Saco en deu frases

Isabel Saco, coordinadora de l'escola d'educació especial Josep Pla 

La Isabel Saco és la cap d'estudis del Centre d'Educació Especial Josep Pla. Situada entre Nou barris i el Guinardó, l'escola és l'únic centre públic a Barcelona que es dedica de manera específica a educar als nens i nenes amb sordesa. Abans que pugueu llegir l'entrevista, us deixem amb les deu frases que ens ha brindat la conversa.

Una porta que mai es tanca

En Lluís de la Fuente és, des de fa 12 anys, director de l'escola d'educació especial Concha Espina. Ens explicava, en una entrevista, que no recorda quants anys fa que és al centre "com a docent, més de vint anys dec rondar ja..", deia. I és que, segurament, per a moltes famílies, la figura del director és un referent per seguir educant dels seus fills.

L'escola és singular i un estil propi defineix la seva manera de ser i fer. Són petits actes amb grans repercussions, com el fet de no tancar mai la porta. "La porta del director està sempre oberta" ens explicava, quan ja haviem deixat d'enregistrar, "perquè m'agrada la idea, una porta oberta diu molt de tu". I té tota la raó, a Concha Espina sempre tindràs una porta oberta, i no només literalment. "L'escola és molt petita i ens hem de conèixer entre nosaltres", comentava, una de les seves frases claus mentre ens ensenyava el pati de l'escola. Dues nenes jugaven a fer-se pessigolles.

"La societat està posant més barreres que abans"

Parlem amb Lluís de la Fuente sobre la situació de l'educació especial i l'inserció laboral de les persones amb necessitats educatives especials.



Tot i que la societat entén cada cop més la realitat dels individus amb NEE i, segons el director, aquest és actualment un tema menys tabú, la inserció laboral avui més difícil. Abans les empreses reservaven un mínim de places per persones amb diversitat funcional, però degut a l'actual situació econòmica aquest mínim ha anat desapareixent; les persones amb discapacitat - ja sigui física o psíquica - "comencen a notar la competència". 

Entrades relacionades:
- Una porta que mai es tanca
- Els Centres d'Educació Especial fan xarxa
- CEE Concha Espina, autoformació constant
- Les retallades de les beques menjador afecten al CEE Concha Espina
- L'obra social de La Caixa finança un taller de músicoterapia al CEE Concha Espina
- "L'amibent que es crea a l'escola és especial, és diferent"
- Lluís de la Fuente en deu frases

Els Centres d'Educació Especial fan xarxa

A la ciutat de Barcelona trobem un total de vuit Centres d'Educació Especial que acullen a nens de totes les zones de Barcelona. Aquests centres tenen un seguit de problemes comuns i per aquest motiu es reuneixen gairebé cada mes. Tal i com assegura Lluís de la Fuente, director del CEE Concha Espina, es reuneixen per solucionar problemes comuns, per organitzar-se i conèixer-se ja que si estan units poden estar emparats davant del consorci.

CEE Concha Espina, autoformació constant

Un centre d'educació especial requereix formació constant. Com assegura Lluís de la Fuente, director del centre Concha Espina, els docents s'han de posar constanment al dia perquè la realitat amb la que conviuen és variant; "és la gràcia d'aquesta feina". Degut a la situació actual, l'escola s'ha autoorganitzat una formació reglada, dirigida per dos docents del centre especialitzats en necessitats educatives especials. Tots hi assisteixen voluntàriament, perquè ho veuen necessari, i les dues persones encarregades de formar la resta del personal docent no cobren res extra.

Les retallades de beques menjador afecten al CEE Concha Espina

El Centre d'Educació Especial (CEE) Concha Espina acull a alumnes amb tot tipus de discapacitat provinents de qualsevol lloc de Barcelona. Això implica la necessitat de tenir tres línies de transport escolar públic que va a buscar els nens a les seves llars al matí i els torna a casa un cop acabada la jornada escolar. Aquests infants, la majoria de famílies de nivell socioeconòmic baix, han de quedar-se a dinar a l'escola, per tant gran part d'aquests alumnes necessiten que el Departament d'Ensenyament els hi subvencioni aquests àpats mitjançant beques menjador.

L'Obra Social de La Caixa finança un taller de músicoterapia al CEE Concha Espina

Fa dos cursos que el Centre d'Educació Especial (CEE) Concha Espina duu a terme un taller de musicoteràpia subvencionat per l'Obra Social de La Caixa. Tot i ser públic, el centre ha hagut de recórrer al finançament privat degut a la difícil situació econòmica del moment, en la que "l'administració considera que ja col·labora suficient", segons paraules del director Lluís de la Fuente. La posició de l'administració i la reducció del ventall de plans d'obra social fan que el futur de l'activitat sigui incert, però de moment el taller és valorat molt positivament per tota la plantilla de docents.

"L'ambient que es crea a l'escola és especial, és diferent"

Parlem amb en Lluís de la Fuente, director del Centre d'Educació Especial Concha Espina. Situada al barri de Sant Martí, és una de les dues escoles públiques generalistes de Barcelona, és a dir, que atén nens independentment de la seva discapacitat. El director ens explica com és el dia a dia del centre, quaranta anys després de la seva creació. 

Una trobada molt present a les xarxes socials

Crida a la participació en xarxes socials // Facebook d'Escoltes Catalans

Escoltes Catalans ha creat uns hashtags de la Trobada de Formació - TROFO - per a que els agrupaments i els mateixos joves comparteixin impressions abans, durant i després del cap de setmana. La idea és donar a conèixer el que fa EC - durant la TROFO però també en el seu dia a dia - i fer-ne difusió a la xarxa a través de les pàgines més utilitzades, com ho són twitter i facebook.

 

La TROFO, un cap de setmana de debat i reflexió

Acte de clausura de la TROFO // Joan Guisado, cap de vegueries d'EC

La novena Trobada de Formació - #TROFO14 - d'Escoltes Catalans ha reunit més d'un centenar de persones aquest cap de setmana a Montcada i Reixac. Tot i que l'assistència ha estat més baixa del que s'esperava, els joves que hi han participat la valoren molt positivament i se'n enduen grans reflexions i recursos per al seu treball amb els nens i nenes dels agrupaments. 

Lluís de la Fuente en 10 frases

Hem entrevistat a Lluís de la Fuente, director del Centre d'Educació Especial Concha Espina, una escola del barri de Sant Martí que enguany fa 40 anys que atén alumnes amb tot tipus de discapacitat. Parlem amb ell del dia a dia d'un centre d'educació especial públic en època de retallades i molt més. 

Lluís de la Fuente, director del CEE Concha Espina // Elisenda Colell

"L’administració considera que ja col·labora massa i que no cal més subvencionament."

"L’ambient de l’escola és especial, és diferent."

Els caps d'Escoltes Catalans es formen en educació especial

                                  Vídeo promocional de la Trobada de Formació // Escoltes Catalans

Els onze agrupaments barcelonins d'Escoltes Catalans assistiran aquest cap de setmana a la 9a Trobada de Formació (TROFO) de l'associació. La trobada, acollida per l'Agrupament Escolta El Turó de Montcada i Reixac, reunirà prop de 500 joves de 43 agrupaments durant els dies 22 i 23 de febrer. Els participants treballaran les necessitats educatives especials i la construcció de la identitat en sessions formatives, en les quals el debat serà l'eïna clau. El discurs inaugural de la TROFO estarà a càrrec de Miguel Àngel Essomba, psicopedagog i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El dossier de presentació del congrès internacional Barcelona Inclusiva 2014, ja disponible per a tothom

Logo de l'esdeveniment // barcelonainclusiva2014.net

L'ACPO i l'ACO, entitats organitzadores del primer congrés internacional per a una societat inclusiva, han publicat el dossier de presentació de l'esdeveniment, que tindrà lloc del 30 de maig a l'1 de juny a la ciutat condal. El Barcelona Inclusiva 2014 Internacional Congress vol ser un espai per a la reflexió i el debat i té com a objectius trobar alternatives per a contruir una societat igual per tothom i donar a conèixer les novetats sobre pràctiques inclusives. Els actes reuniran a professionals dels àmbits de l'educació, l'orientació i l'ocupació, però també estan destinats a tot aquell qui estigui interessat en la temàtica, des d'estudiants fins a entitats.

L'educació especial és present als Premis Goya

Tráiler del corto 'Cuerdas'

Cuerdas, un curtmetratge de Pedro Solís, ha guanyat el Premi Goya 2014 com a Millor Curtmetratge d'Animació en Espanyol. El clip narra com la rutina de la María, la nena protagonista, es trenca quan a la seva escola ve en Nico, un nen discapacitat, amb el qual en poc temps es faran amics inseperables. En aquesta producció es demostra com l'amor i la igualtat pot trencar les fronteres que es marquen socialment amb les persones que presenten algun tipus de discapacitat. 

"Les escoles són fàbriques d'infelicitat"

Il·lustrador, amant de l'art però sobretot crític amb la societat actual. Als seus 30 anys, Joan Turu segueix mantenint l'essència dels infants. Va estudiar dibuix a l'Escola d'Art de Manresa i ara es prepara per ser mestre tot i que mai ha oblidat el paper i el llapis.

Uns dibuixos, els seus, on els nens i nenes són els protagonistes i a través dels quals trasmet la seva voluntat de canviar el món: "dels nens tenim més a aprendre que a ensenyar".

A l'entrevista, en Joan ens parla sense embuts de les escoles, l'educació, l'educació especial i molt més.

Joan Turu, com et definiries?

És molt difícil...A nivell professional, il·lustrador. A nivell d’estudiant, persona estudiant de magisteri infantil, i com a persona, procuro ser una bona persona.

Al teu blog dius que ets un artista de revista. Què vol dir això?

M’ho va dir una amiga un cop i no he anat més enllà. De fet, artistes de revista suposo que són els que surten a la Hola o així. No té cap significat, però em va fer gràcia. És una cosa que he anat ficant quan em coneixien amb prou feines a casa; a mesura que et va coneixent la gent penses de canviar-ho. Però li tinc carinyo i m’agrada ficar-ho.

  

"Els mestres han d'estar disposats a jugar i
embrutar-se"// Joan Turu

La gran majoria dels teus dibuixos inclouen nens o estan dedicats a l’educació. Per què aquest vincle tant estret?

A l’hora de dibuixar pots funcionar de moltes maneres. Pots plantejar-te què vols fer i després fer-ho, però amb això dels nens m’he trobat amb el contrari: vas fent dibuixos i de cop dius “ostres, sempre dibuixes nens i nenes”. He arribat a al conclusió que els nens i nenes són molt purs, són transparència. Penso que d'ells tenim molt més a aprendre que a ensenyar.

A vegades ens oblidem que tots hem estat nens...

Exacte, fa molts dies que penso que totes les persones han de trobar i recuperar el nen interior, i més encara els que es dediquen a l’educació.

Joan Turu en 10 frases

Hem parlat amb l'il·lustrador Joan Turu de l'art, les etiquetes, l'educació i la societat. Aquestes paraules són un petit tast de l'entrevista a l'artista.

L'il·lustrador Joan Turu // Laia Font

"Vivim en una societat que necessita tenir-ho tot controlat i que des de bon principi ens etiqueta."

"L'art per mi és expressió i tots tenim la necessitat d'expressar-nos."

"Si els deixem d'etiquetar, els deixarem ser"



Dibuix de Joan Turu que ens ha inspirat per escollir el
tema del blog

Aquest dibuix de Joan Turu, i més concretament la frase que l'acompanya, és la llavor del nostre blog. En el moment en què començàvem a decidir quin tema volíem fer, vam trobar, per casualitat, aquesta imatge; ens va ajudar a fer el cop de cap i a tirar endavant amb el tema de l’educació especial.

Les societats tenen la necessitat de posar nom i classificar tot el que conforma el món. De fet, el fet de titllar d’especial un element tant cabdal com l’educació ja és posar una etiqueta. Al cap i a la fi, especial significa fora de la normalitat però vist així tothom és especial en algun aspecte.

La frase ens va donar l'empenta per dedicar aquest blog a l’educació especial. Per aquest motiu, tenim una cita similar a la capçalera del blog. Així doncs, gràcies Joan per crear allò que ens ha inspirat a embarcar-nos en aquest projecte. 

Neix una revista digital dedicada a la psicopedagogia i l'educació

La portada de la Revista, també present a Internet // ACPO

L'ACPO - Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació - ha llençat el número zero de la seva nova publicació digital, la revista Àmbits de la psicopedagogia. Des de l'any 2001, aquesta publicació ja existia en versió impresa i a partir d'ara es podrà accedir a ella a través de la xarxa. Amb aquesta iniciativa l'ACPO té la intenció de fer arribar els resultats dels seus estudis, l'acció de la seva tasca i les seves reflexions a la ciutadania d'una forma ràpida i eficaç. A més, la versió digital tindrà els continguts en català, castellà o anglès, així es farà difusió de la tasca de l'associació a fora de Catalunya.

L'associació va nèixer a Barcelona l'any 2013 i va sorgir de la voluntat de l'Associació Catalana de Professionals dels Equips d'Assessorament Psicopedagògic (ACPEAP) d'obrir les seves activitats a tots els professionals de la psicopedagogia i l'orientació en totes les seves dimensions. D'aquesta manera va augmentar el nombre de persones dins l'associació i es va decidir canviar el nom. Els objectius de l'ACPO són l'estudi i la promoció de la psicopedagogia, així com la creació i difusió de materials d'aquesta ciència i la formació de professionals dins l'àmbit.

Des del blog us volem recomanar una publicació sobre l'autisme i la inclusió educativa.

Dos centres d'educació especial participen a l'Assemblea de Docents

L'escola La Ginesta i el centre Folch i Camarassa participen la consulta promoguda per l'Assemblea de Docents. Ambdós defugen les opcions de vagues i opten pel boicot a l'administració.

El passat 25 de gener va tenir lloc a Barcelona una nova plataforma de l'Assemblea de Docents. L'objectiu, incentivar una mobilització conjunta en contra de les retallades i les polítiques d'austeritat. Per fer-ho, tots els centres interessats han participat en una consulta. En total, 5.095 mestres han respost les seves preferències de mobilització de les vuit proposades. D'aquests, 17 eren mestres d'educació especial pública a la ciutat de Barcelona.



Resultats de l'enquesta pels dos centres d'educació especial que han participat // Elaboració pròpia a partir de les dades d'Assemblea Docent

Els docents especials segueixen la tendència general: guanya el boicot a l'Administració i les mesures de vaga són, en majoria, declinades. Els professors del Centre d'Educació Especial La Ginesta i els de Folch i Camarassa, van votar en contra de les propostes de vaga. La tendència es trenca amb la idea de fer vaga unitària de 72 hores, que hi estan a favor docents de La Ginesta, o en fer dues hores de vaga diàries, que hi estan a favor els professionals de Folch i Camarassa.

El que va quedar clar de l'assembla és la propera vaga del 29 de març. Un 77% de total de docents catalans hi van votar a favor. Pel que fa als mestres dels CEE, només quatre se'n van abstenir. També tots dos centres es mobilitzen clarament a favor de mesures de boicot a les competències bàsiques, sempre amb el recolzament familar, o amb les actes d'avaluació. No obstant, el vot de Folch i Camarassa és molt més unitari que el de La Ginesta.

Resultat de l'enquesta feta a tots els docents que han participat a la consulta // Elaboració pròpia a partir de les dades d'Assemblea Docent

L'autisme sense etiquetes

La presentació del llibre "No todo sobre el autismo", una excusa per entendre aquest trastorn i aprofundir-ne sobre el tractament



"Són nens que ens fan reflexionar i reinventar". Així és com Laura Canedo, psicoanalista, defineix els nens i nenes que tenen un trastorn de l'espectre autista. Uns infants que prenen una actitud radical: autoprotegir-se d'un món que els resulta hostil.

Potser aquesta és la clau per entendre els trastorns de l'espectre autista: una enorme capacitat de ser insubmís amb l'entorn i, de retruc, amb la pròpia identitat.

"No todo sobre el autismo" forma part d'una col·lecció de
l'editorial Gredos dedicada al psicoanalisme. // Laia Font

Tots els ponents, destacavan, el passat dilluns, la importància del psicoanàlisi aplicat pel tractament dels nens autistes. Nens que actuen d'una manera pecular: rebutgen els jocs, la parla i la veu, mantenen una mirada absent o repeteixen un balanceig continu. Enfont els buits que encara planteja la medicina o la pedagogia, el psicoanalisi "és l'únic que ens ajuda a explicar el perquè del l'autisme", recalcava Carbonell. Segons els presents, aquest mètode fa un esforç per comprendre la singularitat de cada nen autista i així, la seva conducta.

Primer va ser el TDAH, ara l'autisme. El diagnòstic precoç és una realitat i una problemàtica  que no ve de nou al món de l'educació especial. Es calcula que de cada 1.000 nens, un d'ells és autista, segons la Confederació Espanyola d'Autisme de l'any 2012. A més als darrers deu anys s'ha triplicat el nombre de casos diagnosticats. "Cal una prudència diagnòstica que eviti l'etiquetatge dels nens i es centri en la signularitat del cas" afegia Carmela Fortuny, directora general del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat.

Ivan Ruiz i Neus Carbonell presenten el llibre "No todo sobre el autismo"

 

De dreta a esquerra, Ivan Ruiz, Carmela Fortuny, Laura Canedo, Vicente Palomera i Neus Carbonell. //Laia Font 

La llibreria +Bernat ha acollit aquest dilluns 27 de gener la presentació del primer llibre que signen els psicoanalistes Ivan Ruiz i Neus Carbonell. 

A les vuit del vespre la sala de l'establiment era plena, i és que prop d'una cinquantena de participants s'hi han aplegat per conèixer i intercanviar opinions sobre el síndrome d'autisme i el seu tractament. 

Cal destacar la presència a l'acte de ponents com Camela Fortuny, directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, Vicente Palomera, psicoanalista i director de la col·lecció en la que s'englova el llibre, juntament amb Laura Canedo, també psicoanalista especialitzada en el camp del lacanianisme.

"És el llibre que necessitàvem", ha sentenciat Neus Carbonell, tot fent referència a l'acompanyament familiar, clínic, escolar i social dels nens autistes. De fet, només quatre mesos s'han exhaurit tots els exemplars de la primera edició.

A través de les gairebé 170 pàgines, els autors divulgen les explicacions que aporta el camp de la psicoanàlisi per justificar el comportament dels nens autistes, entenent el trastorn, segons Palomera, com "una posició radical respecte l'entorn". Un llibre que defuix les grans veritats i intenta obrir l'escletxa del "no a tot" en favor d'uns plantejaments més plurals, centrats en l'atenció de cada cas particular. 

Justament al dia de la presentació del seu llibre, el diari el Punt Avui publicava una entrevista feta a Ivan Ruiz, un dels dos autors del volum.

Benvinguts al nostre blog!

Ens presentem. A l'esquerra, la Clara Carbó, una fanàtica de la Coca-Cola; al centre, l'Elisenda Colell, una noia a qui li fugen els trens; i finalment a la dreta, la Laia Font, una enamorada de la fotografia. Les tres estudiem Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i, per l'assignatura Periodisme a Internet, hem creat aquest blog. L'objectiu és apropar-nos a la realitat de l'educació especial i pública a la ciutat de Barcelona. 

El primer dia d'universitat, ens van dir que els periodistes han de donar veu a aquelles persones que no en tenen, que ens havíem d'acostar a aquelles realitats poc conegudes, silenciades o ignorades per la societat. Per això, després de donar-hi moltes voltes, vam triar el tema de l'educació especial. A dia d'avui, a Barcelona, hi ha set escoles públiques d'educació especial que treballen constantment per la integració d'infants i joves. Especials, com tots ho som, ni millors, ni pitjors.

Durant les pròximes setmanes, intentarem fer un zoom en aquesta realitat, aportant notícies d'actualitat, però també continguts en profunditat. El nostre interès no és purament acadèmic; és obvi que ens estem jugant una nota però si hem escollit fer el blog sobre aquest tema és perquè ens motiva i interessa i creiem que en podem treure un gran aprenentatge personal. 

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres tant si teniu crítiques com propostes. Esperem no deixar-vos indiferents.