"Les escoles són fàbriques d'infelicitat"

Il·lustrador, amant de l'art però sobretot crític amb la societat actual. Als seus 30 anys, Joan Turu segueix mantenint l'essència dels infants. Va estudiar dibuix a l'Escola d'Art de Manresa i ara es prepara per ser mestre tot i que mai ha oblidat el paper i el llapis.

Uns dibuixos, els seus, on els nens i nenes són els protagonistes i a través dels quals trasmet la seva voluntat de canviar el món: "dels nens tenim més a aprendre que a ensenyar".

A l'entrevista, en Joan ens parla sense embuts de les escoles, l'educació, l'educació especial i molt més.

Joan Turu, com et definiries?

És molt difícil...A nivell professional, il·lustrador. A nivell d’estudiant, persona estudiant de magisteri infantil, i com a persona, procuro ser una bona persona.

Al teu blog dius que ets un artista de revista. Què vol dir això?

M’ho va dir una amiga un cop i no he anat més enllà. De fet, artistes de revista suposo que són els que surten a la Hola o així. No té cap significat, però em va fer gràcia. És una cosa que he anat ficant quan em coneixien amb prou feines a casa; a mesura que et va coneixent la gent penses de canviar-ho. Però li tinc carinyo i m’agrada ficar-ho.

  

"Els mestres han d'estar disposats a jugar i
embrutar-se"// Joan Turu

La gran majoria dels teus dibuixos inclouen nens o estan dedicats a l’educació. Per què aquest vincle tant estret?

A l’hora de dibuixar pots funcionar de moltes maneres. Pots plantejar-te què vols fer i després fer-ho, però amb això dels nens m’he trobat amb el contrari: vas fent dibuixos i de cop dius “ostres, sempre dibuixes nens i nenes”. He arribat a al conclusió que els nens i nenes són molt purs, són transparència. Penso que d'ells tenim molt més a aprendre que a ensenyar.

A vegades ens oblidem que tots hem estat nens...

Exacte, fa molts dies que penso que totes les persones han de trobar i recuperar el nen interior, i més encara els que es dediquen a l’educació.

Per fer el blog ens vam inspirar en un dibuix sobre l’educació sense etiquetes. Què et va portar a fer-lo?

Realment quan el vaig fer tampoc pensava en l’educació especial com a tal, no el vaig fer pensant en etiquetes com el TDA o l’Asperger, sinó en general. Als nens els hi posem moltes etiquetes; a les escoles sento molts cops “aquest és el dolent, aquest és el bo”. Et pengen una etiqueta des de petit i fins a sisè, quan marxes de l’escola, no te la treus.

Què creus que hauria de passar, tu com a futur mestre, per què no ens etiquetem?

Per una educació sense etiquetes // Joan Turu

Estem tocant un tema que transcendeix l’educació, és un tema de societat. Som societats molt mentals, que necessitem tenir-ho tot controlat. Tu ets aquesta persona i s’espera que diguis això. Els mitjans de comunicació fan molt en aquest sentit, ajuden a estigmatitzar.

 

És una roda molt difícil de canviar...

Una de les gràcies dels nens és que no es fan una idea mental de les coses. Com a adult, quan coneixes a algú controles què diu i com es comporta i et fas una idea mental que et costa desfer. Jo he canviat tres cops de lloc de residència. Si sempre vius al mateix lloc, la gent del teu voltant té una idea de tu, per molt que canviïs. Això et posa pals a les rodes. Si marxes a un lloc nou comences de nou. La clau, però, seria que no ens féssim idees sobre les altres persones.  

Has treballat mai amb nens o nenes amb necessitats educatives especials?

He estat quatre anys treballant de vetllador a una escola amb diversos nens i després vaig estar un mes i mig en una llar tutelada de nens amb necessitats educatives especials. Es diu així però tots tenim necessitats educatives especials. Entenc que s’hagi d’anomenar per saber a què fem referència però justament aquest nom és complicat. És igual que quan diem “persona minusvàlida”. Pot ser minusvàlida per algunes coses però molt més vàlida que jo per altres.

En Joan en un taller de pintura per a infants amb trastorns mentals // Joan Turu

Hem vist que havies fet tallers de pintura amb nens amb transtorns mentals. Com vas viure aquesta experiència?

La veritat és que molt bé. L’art, o l’expressió en general, té la característica d’atraure molt, és una eina molt potent.

A través de l’art igualem les nostres diferències?

No sé què diu el diccionari però per mi l’art és expressió. Socialment s’entén l’art com allò que et penjaries al menjador de casa, el que és “bonic”. S’ha de fer molta feina social per difondre que l’art no només és això, sinó formes d’expressió; i tots tenim la necessitat d’expressar-nos. Utilitzem molt l’expressió verbal i, en canvi no fem servir la matèria. Suposo que també depén de les necessitats dels nens: hi ha infants que no et podran agafar un pinzell i aquest acte l’està diferenciant.

Il·lustració de Joan Turu en col·laboració amb la
cooperativa "La Ciutat Invisible" // Joan Turu

Les arts plàstiques es potencien suficient a les escoles?

Cada cop se’n van perdent més hores, i això té molt a veure amb a què li dona importància la societat. Per exemple a mi l’ortografia no se’m dona gaire bé, però el dia que tingui un fill preferiré que el seu mestre faci faltes però que emocionalment el sàpiga portar. La pregunta que sempre em faig és per què a nens i nenes de tres, quatre o cinc anys els hi dones un pinzell i un full en blanc i fan de tot i, a mesura que es fan grans només hi ha els dos o tres que saben dibuixar.

Els concursos de pintura infantils ho motiven?

És un tema complicat. Recordo perfectament que a quart vaig guanyar la tapa del recull de poemes que es feia per Sant Jordi. A mi això em va potenciar. Però al nen del meu costat el va frustrar. La clau de l’educació és descobrir què fa vibrar cada nen i potenciar-ho, perquè darrere d’això treballaràs l’autoestima. També has d’anar amb compte perquè al final pots acabar dibuixant allò que saps que agradarà i no allò que realment vols.

Et trobes actualment en aquesta situació?

Quan estudiava il·lustració tenia clar que no em volia casar amb un estil. Els professors em deien que havia de trobar una línia i un estil, que a nivell professional et porta futur. I és cert. No li dones feina a un il·lustrador que saps que un dia dibuixa pomes i un altre dia peres. De moment no m’he cansat de dibuixar el nas quadrat i l’ocellet al cap; potser un dia me’n canso i no ho vull fer més, però ara per ara no.

Fotografia d'un taller a l'escola de Sant Fruitós // Joan Turu

Creus que les escoles necessiten més color?

Això per descomptat. Els patis de les escoles són grisos. Últimament m’està sortint feina d’anar a escoles a fer murals amb els nens i penso que no fa falta que hi vagi ningú que en sàpiga.Tens un grup de nens i nenes que només que els hi donis color i els hi diguis “aquesta paret és vostra”, l’ompliran de color.

Com dinamitzes aquests tallers?

Depèn del professorat de l’escola. Hi ha escoles a les que vas, fas el mural i ja està. En d’altres encaixes un dibuix previ i després els nens posen color.

Per què has volgut ser professor?

La paraula “vocació” m’encanta. Si no m’equivoco ve de vocare, que significa crida interior. Cal dir que em vaig posar a estudiar magisteri perquè em pensava que d’il·lustrador no em donaria, però l’educació sempre m’ha interessat molt. A través de l’educació es canviarà la societat.

Il·lustració plàstica de l'autor // Joan Turu

L’educació està molt posada en qüestió. Quin és el principal problema que té el sistema ?

El principal i més bàsic és la ratio: és impossible fer feina amb 25 alumnes. L’ideal serien set alumnes i un educador, però tampoc interessa. Si crees una generació que estigui educada amb uns certs valors serà una generació que canviarà el món.

N’hi ha d’altres?

Sí, la reixa del patí separa l’escola de la vida real i penso que l’educació ha d’educar per la vida real. A més, els nens tenen molts conflictes i necessiten algú els guiï Ara mateix, les escoles són fabriques d’infelicitat. També penso que haurien de ser unes escoles molt més presencials i vivencials, tots aprenem quan fem les coses i no quan ens ho expliquen.

Quin és el paper de l’educació en la societat?

Socialment es demana molt a l’educació. A les famílies no s’exigeix  tant, per no parlar dels mitjans de comunicació. Estem demanant a l’escola que inculqui uns valors i, en canvi, encens la televisió i t’esgarrifes, i els nens miren la televisió. A les sis de la tarda hi trobes uns continguts espantosos!

"Aprovar no és aprendre" // Joan Turu

Què en penses del sistema d’avaluació?

Aprovar no és aprendre. Acabo de sortir d’una avaluació i d’aquí un mes no et sabré explicar res. En canvi, quan feia de vetllador considero que vaig aprendre més que ara estudiant. Estava a una aula amb una persona i veia com explicava i portava la classe. D’aixó em vaig empapar.

Com creus que hauria de canviar la manera d’avaluar?  

Cada nen és un procés, i per mi és molt important veure què fa cadascú dins  les seves possibilitats. Sinó és normal que la gent es frustri. Estic d’acord en fer una avaluació indirecta, sense crear pressió. Ens marquem uns objectius, en funció de les possibilitats, i en cas de no assolir-los, veiem en què ens hem equivocat. Evidentment és diferent segons el nivell d’estudis que parlem.

I a la universitat tot segueix igual?

El que t’avaluen és la capacitat d’estar-te un mes i mig tancat a la biblioteca. A mi m’agrada la figura de l’aprenent d’un ofici, tenir a algú al costat durant força temps i que t’ensenyi; si fos per mi, estaria tres anys en diferents aules empapant-me de la manera de fer dels mestres i un any de teories de diversos pedagogs i metodologies. Però clar, les coses es canviaran quan hi hagi ganes de canviar-les.

Tema dels drets d’autor… quina opinió en tens?

La majoria dels meus dibuixos estan sota la llicència de Creative Commons. No considero que siguin totalment producte meu, estan empapats de moltes coses, són producte de reflexions i comentaris de la gent. La cultura no és un luxe sinó una necessitat i tothom hi ha de poder arribar. Una altra cosa seria que féssin servir els meus dibuixos per treure’n un benefici econòmic quan ho puc fer jo. Però no tinc cap problema que els utilitzin sense ànim de lucre.

 

I no tens por que no se’t reconegui un treball que has fet tu?

Considero important citar l’autoria; si utilitzes un dibuix meu posa-ho. Però a mi m’ha anat fantàstic que la gent se’ls hagi fet seus i els hagi compartit, perquè també és la finalitat dels meus dibuixos. Jo vull expressar-me i que el meu missatge arribi a les persones perquè es plantegin coses.