L'autisme sense etiquetes

La presentació del llibre "No todo sobre el autismo", una excusa per entendre aquest trastorn i aprofundir-ne sobre el tractament



"Són nens que ens fan reflexionar i reinventar". Així és com Laura Canedo, psicoanalista, defineix els nens i nenes que tenen un trastorn de l'espectre autista. Uns infants que prenen una actitud radical: autoprotegir-se d'un món que els resulta hostil.

Potser aquesta és la clau per entendre els trastorns de l'espectre autista: una enorme capacitat de ser insubmís amb l'entorn i, de retruc, amb la pròpia identitat.

"No todo sobre el autismo" forma part d'una col·lecció de
l'editorial Gredos dedicada al psicoanalisme. // Laia Font

Tots els ponents, destacavan, el passat dilluns, la importància del psicoanàlisi aplicat pel tractament dels nens autistes. Nens que actuen d'una manera pecular: rebutgen els jocs, la parla i la veu, mantenen una mirada absent o repeteixen un balanceig continu. Enfont els buits que encara planteja la medicina o la pedagogia, el psicoanalisi "és l'únic que ens ajuda a explicar el perquè del l'autisme", recalcava Carbonell. Segons els presents, aquest mètode fa un esforç per comprendre la singularitat de cada nen autista i així, la seva conducta.

Primer va ser el TDAH, ara l'autisme. El diagnòstic precoç és una realitat i una problemàtica  que no ve de nou al món de l'educació especial. Es calcula que de cada 1.000 nens, un d'ells és autista, segons la Confederació Espanyola d'Autisme de l'any 2012. A més als darrers deu anys s'ha triplicat el nombre de casos diagnosticats. "Cal una prudència diagnòstica que eviti l'etiquetatge dels nens i es centri en la signularitat del cas" afegia Carmela Fortuny, directora general del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat.

Ivan Ruiz i Neus Carbonell presenten el llibre "No todo sobre el autismo"

 

De dreta a esquerra, Ivan Ruiz, Carmela Fortuny, Laura Canedo, Vicente Palomera i Neus Carbonell. //Laia Font 

La llibreria +Bernat ha acollit aquest dilluns 27 de gener la presentació del primer llibre que signen els psicoanalistes Ivan Ruiz i Neus Carbonell. 

A les vuit del vespre la sala de l'establiment era plena, i és que prop d'una cinquantena de participants s'hi han aplegat per conèixer i intercanviar opinions sobre el síndrome d'autisme i el seu tractament. 

Cal destacar la presència a l'acte de ponents com Camela Fortuny, directora general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, Vicente Palomera, psicoanalista i director de la col·lecció en la que s'englova el llibre, juntament amb Laura Canedo, també psicoanalista especialitzada en el camp del lacanianisme.

"És el llibre que necessitàvem", ha sentenciat Neus Carbonell, tot fent referència a l'acompanyament familiar, clínic, escolar i social dels nens autistes. De fet, només quatre mesos s'han exhaurit tots els exemplars de la primera edició.

A través de les gairebé 170 pàgines, els autors divulgen les explicacions que aporta el camp de la psicoanàlisi per justificar el comportament dels nens autistes, entenent el trastorn, segons Palomera, com "una posició radical respecte l'entorn". Un llibre que defuix les grans veritats i intenta obrir l'escletxa del "no a tot" en favor d'uns plantejaments més plurals, centrats en l'atenció de cada cas particular. 

Justament al dia de la presentació del seu llibre, el diari el Punt Avui publicava una entrevista feta a Ivan Ruiz, un dels dos autors del volum.

Benvinguts al nostre blog!

Ens presentem. A l'esquerra, la Clara Carbó, una fanàtica de la Coca-Cola; al centre, l'Elisenda Colell, una noia a qui li fugen els trens; i finalment a la dreta, la Laia Font, una enamorada de la fotografia. Les tres estudiem Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra i, per l'assignatura Periodisme a Internet, hem creat aquest blog. L'objectiu és apropar-nos a la realitat de l'educació especial i pública a la ciutat de Barcelona. 

El primer dia d'universitat, ens van dir que els periodistes han de donar veu a aquelles persones que no en tenen, que ens havíem d'acostar a aquelles realitats poc conegudes, silenciades o ignorades per la societat. Per això, després de donar-hi moltes voltes, vam triar el tema de l'educació especial. A dia d'avui, a Barcelona, hi ha set escoles públiques d'educació especial que treballen constantment per la integració d'infants i joves. Especials, com tots ho som, ni millors, ni pitjors.

Durant les pròximes setmanes, intentarem fer un zoom en aquesta realitat, aportant notícies d'actualitat, però també continguts en profunditat. El nostre interès no és purament acadèmic; és obvi que ens estem jugant una nota però si hem escollit fer el blog sobre aquest tema és perquè ens motiva i interessa i creiem que en podem treure un gran aprenentatge personal. 

No dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres tant si teniu crítiques com propostes. Esperem no deixar-vos indiferents.