L'autisme sense etiquetes

La presentació del llibre "No todo sobre el autismo", una excusa per entendre aquest trastorn i aprofundir-ne sobre el tractament



"Són nens que ens fan reflexionar i reinventar". Així és com Laura Canedo, psicoanalista, defineix els nens i nenes que tenen un trastorn de l'espectre autista. Uns infants que prenen una actitud radical: autoprotegir-se d'un món que els resulta hostil.

Potser aquesta és la clau per entendre els trastorns de l'espectre autista: una enorme capacitat de ser insubmís amb l'entorn i, de retruc, amb la pròpia identitat.

"No todo sobre el autismo" forma part d'una col·lecció de
l'editorial Gredos dedicada al psicoanalisme. // Laia Font

Tots els ponents, destacavan, el passat dilluns, la importància del psicoanàlisi aplicat pel tractament dels nens autistes. Nens que actuen d'una manera pecular: rebutgen els jocs, la parla i la veu, mantenen una mirada absent o repeteixen un balanceig continu. Enfont els buits que encara planteja la medicina o la pedagogia, el psicoanalisi "és l'únic que ens ajuda a explicar el perquè del l'autisme", recalcava Carbonell. Segons els presents, aquest mètode fa un esforç per comprendre la singularitat de cada nen autista i així, la seva conducta.

Primer va ser el TDAH, ara l'autisme. El diagnòstic precoç és una realitat i una problemàtica  que no ve de nou al món de l'educació especial. Es calcula que de cada 1.000 nens, un d'ells és autista, segons la Confederació Espanyola d'Autisme de l'any 2012. A més als darrers deu anys s'ha triplicat el nombre de casos diagnosticats. "Cal una prudència diagnòstica que eviti l'etiquetatge dels nens i es centri en la signularitat del cas" afegia Carmela Fortuny, directora general del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat.